Les 120 famílies del Balcó de Lleida conviuen amb unes obres de 3,5 milions d’euros finançades pels fons Next Generation

El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Lleida informa que s’han rehabilitat 710 vivendes a la demarcació amb un pressupost superior als 22,29 milions d’euros

L’actual reforma de les 120 vivendes del Balcó de Lleida, realitzada pels arquitectes tècnics Jesús Arribas i Jaume Lázaro amb Construccions Pallàs, és la rehabilitació energètica residencial més gran de tota la província i la tercera de Catalunya que han dut a terme els arquitectes tècnics catalans, segons informa el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Lleida (CAT de Lleida) amb les dades de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació de l’Arquitectura Tècnica (OTR) dels col·legis catalans. El CAT de Lleida detalla que gràcies a l’ajut dels Next Generation a la demarcació de Ponent s’ha actuat en la reforma de 710 vivendes amb un import global superior als 22,29 milions d’euros.

Arribas explica que “la intervenció al Balcó de Lleida comprèn un total de 120 habitatges, amb una inversió propera als 3.500.000 €, dels quals aproximadament el 65% és finançat mitjançant els fons europeus Next Generation, destinats a impulsar la rehabilitació energètica del parc edificat i avançar cap a un model d’edificació més eficient i sostenible”.

Més enllà de la important inversió, Arribas i Lázaro expliquen que “un dels aspectes més destacables del projecte és que les obres s’estan executant mentre la totalitat dels veïns continuen vivint als seus habitatges, fet que representa un important repte tècnic i organitzatiu. La planificació dels treballs permet compatibilitzar una rehabilitació integral amb la vida quotidiana de 120 famílies, minimitzant les molèsties i garantint en tot moment el funcionament dels serveis essencials”.

Entre les actuacions previstes al projecte s’inclouen la substitució integral de les fusteries exteriors per unes de noves amb altes prestacions tèrmiques; execució d’un Sistema d’Aïllament Tèrmic per l’Exterior (SATE) a la totalitat de les façanes; aïllament tèrmic de les cobertes, i substitució de la instal·lació comunitària de calefacció i aigua calenta sanitària alimentada amb gas per un nou sistema centralitzat d’aerotèrmia d’alta eficiència.

“Aquest darrer aspecte representa una millora especialment significativa per als propietaris, ja que, tot mantenint un sistema comunitari d’alta eficiència, cada habitatge podrà regular individualment tant la temperatura de l’aigua calenta sanitària com la temperatura d’impulsió dels radiadors, incrementant el confort, optimitzant el consum energètic i reduint els costos d’explotació de les instal·lacions”, puntualitza Arribas.

A més de millorar substancialment l’eficiència energètica de l’edifici i reduir les emissions de CO₂, aquesta rehabilitació permetrà disminuir la demanda energètica de l’immoble, incrementar el confort tèrmic dels veïns i revalorar els habitatges, demostrant el gran potencial que té la rehabilitació del parc residencial existent.

Un altre aspecte que els responsables de l’obra consideren especialment rellevant és el protagonisme de l’Arquitectura Tècnica en aquest tipus d’intervencions. Tant la redacció del projecte com la direcció de l’execució i la supervisió de les obres són desenvolupades íntegrament per arquitectes tècnics.

La rehabilitació energètica constitueix actualment un dels principals àmbits d’especialització de l’Arquitectura Tècnica. La formació específica d’aquests professionals en tecnologia de l’edificació, eficiència energètica, direcció de l’execució, control de qualitat, gestió econòmica i coordinació d’obres els converteix en els tècnics especialment qualificats per liderar actuacions de rehabilitació integral d’edificis ocupats, on la planificació, el control de l’execució i l’optimització dels recursos són determinants per assolir els objectius previstos.

Aquesta actuació representa un exemple clar de l’impacte positiu que tenen els fons europeus Next Generation sobre el parc residencial i posa de manifest la importància de continuar impulsant polítiques públiques de rehabilitació.

En aquest sentit, els arquitectes tècnics destaquen que el nou Pla Estatal d’Habitatge preveu donar continuïtat a les ajudes destinades a la rehabilitació energètica, consolidant una línia estratègica que permetrà que moltes més comunitats de propietaris puguin dur a terme actuacions similars durant els anys vinents. Casos reals com aquest contribueixen a visualitzar els beneficis econòmics, energètics i socials que aquest tipus d’inversions generen.

Fotografia i vídeo © Missatges