Notícies

Jornada de difusió del nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya, al CATL

La sessió va ser conduïda per Amaia Larrañaga que va donar una visió general d’aquest codi aprovat pel Decret 209/2023 de 30 de novembre

La seu del Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica de Lleida (CATL) va acollir ahir, 11 de març, una jornada dirigida a difondre el nou Codi d’Accessibilitat de Catalunya; un codi aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya a través del Decret 209/2023 de 30 de novembre i que va entrar en vigor l’1 de març de 2024. El nou Codi, que deroga el vigent (D. 135/1995), respon a la necessitat de desplegament de la Llei 13/2014 d’Accessibilitat de Catalunya i ha estat elaborat pel Departament de Drets Socials, amb participació d’altres departaments.

La sessió divulgativa va anar a càrrec de la Interiorista especialitzada en accessibilitat i Disseny per a tothom, Amaia Larrañaga Praderas, que va explicar des d’una visió general el contingut del Codi, les característiques, especificitats i continguts principals. Larrañaga, formada a la Llotja i a DIAC, va fer un esbós dels 199 articles i 15 annexos que fixen les condicions, els requisits i les solucions d’accessibilitat necessàries perquè els espais d’ús públic, els edificis, els mitjans de transport, els serveis, els productes i els processos de comunicació garanteixin l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no-discriminació de les persones amb discapacitat o amb altres dificultats d’interacció amb l’entorn. Entre altres qüestions va destacar que es tracta d’una reglamentació dirigida a millorar les condicions d’accessibilitat en tot allò que es dissenyi de nou, així com impulsar la transformació de l’entorn existent i incorporar l’accessibilitat comunicativa i cognitiva.

La xerrada va iniciar-se amb l’anàlisi del concepte d’accessibilitat, explicant què suposa i entenent-la com a un dret vehicular que garanteix altres drets. A més, Larrañaga va presentar el Decret com a mitjà per incorporar el marc normatiu català a les normatives de la Unió Europea i Nacions Unides, alhora que estableix que tots àmbits siguin accessibles: territori, edificació, mitjans de transport, productes, serveis, sistemes de comunicació, informació i noves tecnologies.

Pel que fa al Territori, la ponent va destacar que hi ha un termini de 3 anys per elaborar, o bé revisar, un Pla Municipal d’Accessibilitat. En aquest àmbit, es defineixen qüestions com la reurbanització integral o de reforma puntual, les plataformes úniques, la pavimentació tàctil, la ubicació de terrasses en la via pública, la reserva de places d’aparcament per a PMR, el carril bici, els itineraris de parcs, jardins i zones de lleure, els espais naturals i costaners i les zones de lleure infantil, entre altres aspectes, com la millora de les condicions d’evacuació per les persones amb mobilitat reduïda.

En relació amb l’Edificació, Amaia Larrañaga va parlar de la cambra higiènica d’ús públic familiar, un element de nova definició exigible en determinades situacions. També va explicar el tant per cent d’habitacions practicables i accessibles en hotels o de les places d’espectadors amb itinerari accessible que han de tenir els recintes amb espectadors de nova construcció. Altres temes tractats d’aquest àmbit van ser les condicions d’accessibilitat en piscines, escales o rampes mecàniques i quins són els ajustos que els edificis d’habitatges han de fer en el termini d’1 any.

Dels Mitjans de Transport, l’experta va destacar que hi ha 2 anys per realitzar els ajustaments raonables. S’han regulat les condicions d’accés i s’ha definit el Pla d’Orientació. També s’han establert les condicions d’accessibilitat per al transport discrecional, escolar, autobusos turístics o taxis, entre altres. Pel que fa a l’àmbit dels productes, Larrañaga va destacar que els d’ús públic, a més de les condicions d’accessibilitat, tenen l’obligatorietat de fer un manteniment adequat: bancs, fonts, caixers electrònics, datàfons, etc. També s’estableixen requisits d’etiquetatge en Braille i s’han de desenvolupar elements de comunicació accessibles: rètols, panells d’informació tàctil, interfícies, pàgines web…

La sessió va continuar parlant de l’àmbit dels Serveis en què la Interiorista va destacar els terminis per la regulació de l’accessibilitat a webs i aplicacions, sent el més immediat els serveis financers que tenen 1 any per a fer-ho. Finalment, en relació amb els Edificis d’Habitatge, Larrañaga va destacar els terminis per fer ajustos raonables, drets i deures respecte a les millores d’accessibilitat a l’immoble i les mesures per facilitar la supressió de barreres, entre altres temes.

Amaia Larrañaga és professora del Postgrau en Accessibilitat de la UIC a Barcelona, i Màster en “Accessibilitat per a Smart City” de l’ONCE. Compta amb més de 25 anys d’experiència en aquest camp, fent projectes importants en importants empreses i equipaments de salut. 

Últimes Notícies

Twitter?

timeline mini

instagram?

timeline mini